1936 MEMORIA D'UN ESTIU

Lleida, juliol de 1936. Una confusió amb un rellotge, durant les hores crucials que van d'un cop d'estat a una revolució, obre la porta de les casualitats. Militars feixistes, militars republicans, anarquistes, comunistes ¡ falangistes es barregen davant la mirada del ciutadà que tempteja com moure's en la realitat que destrueixen i construeixen altres. La vida, d'un dia per l'altre, a vegades, pot canviar. Quina casualitat, estar allí, en aquell precís moment, fa tants anys, ahir... I no entendre res fins que la mort, darrera casualitat de la vida, breu explicació de la vida, et dóna un copet a l'esquena i se t'enduu. "La libertad se conquista, no se mendiga, y los momentos son de conquista" (Acracia, 28 de juliol de 1936) "Ha estat precís que vingués el segle XX ¡ que sortissin al carrer els militars tráidors, els frares trabucaires ¡ els degenerats feixistes. Que els homes es convertissin en monstres" (Combat, 5 d'agost de 1936) "La sublevación la sorprendió e indignó. - Ahora, en verano. ¡No hay derecho! Y la pobre abuela, ¿qué? A la abuela no le hacía ni fú ni fá. - Hija, ya he visto otras" (Max Aub, Campo de Sangre) A Josep Martínez Ballespi. In memoriam.