ADEU GABIA DELS MIRALLS

Aquest llibre és una autobiografia. L’autor ha viscut en mons molt diversos, descrits aquí verídicament: el de capellà (coneix l’Església des de dintre i des de fora), el de professor d’institut (catedràtic i coneixedor del món dels llicenciats i dels joves i adolescents, amb la nova Reforma que els ha caigut a sobre); ha viscut intensament experiències molt variades: la del celibat en el temps de clergue; la de l’enamorament; la de la paternitat; la revolucionària i antifranquista de base i anònima; la de l’investigador –amb títols en diverses universitats-, intel·lectual, autor de dos llibres i articles en revistes d’història. Coneix bastant bé els complicats embolics del món vaticà –podria anar pels seus passadissos parlant en llatí o en italià- i ha estat un gran viatger: coneix els EUA, Anglaterra, Escòcia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, la República Txeca, Iugoslàvia, Grècia, França i Itàlia –tant aquestes últimes com el Regne Unit, pels quatre costats. Aquí es fa una descripció de tots aquests mons. Aquesta no és, doncs, una obra de recerca, sinó de caràcter literari; és una autobiografia amb fortes característiques existencials: presenta l’àmplia gamma de decisions preses en el curs d’una vida; i també és reveladora (com una foto de família) d’aquella societat nacionalcatòlica dels anys 1940-1970 i la posterior transició democràtica, en què l’autor decididament va participar.