AL COSTAT DELS XIPRERS QUE MAI NO ENS FARAN OMBRA

Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra és un poemari compacte, una volta de cargol al camí iniciat amb Els murs de l’odi. A través, sovint, de formes clàssiques que doten de contenció el discurs de l’autor, se’ns proposa un viatge gairebé seqüencial al llarg dels neguits de l’ànima, aquells que, desplegats en ventall, marquen la diferència i la transformació entre el lector i el poeta: la mort com a presència perpètua, el dolor de la pèrdua, de les pors, de l’amor, la dualitat entre el jo i l’altre, que sovint és un mateix,posada de manifest mitjançant el deliri que comporta l’enfrontament a través del mirall. I, finalment, el naufragi, com a metàfora del dubte i l’adquisició de la inhòspita, ingrata, cruel categoria, de nàufrag sense pàtria. Els dos llibres, ben diferenciats, que constitueixen aquest recull conformen, amb tota certesa, almenys una part del manual per a supervivents que el mateix autor reclama per tal de fer més suportable el naufragi.