AMISTAT I UNITAT EN EL LISIS DE PLATO

En el Lisis l'escriptura platònica escenifica la synousia dialogal socràtica i ens mostra, d'aquesta manera, el valor que l'altre té en el ser del pensament. El pensament, a més de ser "diàleg de l'ànima amb si mateixa", és diàleg amb l'altre, amb l'altre present en la conversa dialogal. És en la trobada amb l'altre que la filosofia mostra la seva veritat. La synousia fou compresa per Plató com la manera de fer i de ser de la filosofia. Per a Plató no hi ha filosofia sense vida posada en comú i diàleg compartit amb els altres. La synousia és, de fet, aquella manera de comprendre la filosofia pròpia de l'antiguitat hel·lènica que, malgrat les diverses maneres de ser exercitada, ha perdurat tot al llarg del període que hom comprèn amb la denominació de filosofía antiga. Des de la synousia fins a l'escala filosòfica, les diverses modalitats de fer filosofía amb els altres, sovint anomenats amics, han estat dutes a terme a través de relacions d'estimació que han perviscut en les diverses comunitats filosòfiques que trobem al llarg de la història del pensament occidental. Plató ha estat el primer autor de l'antiguitat hel·lènica que en el Lisis ens ha escenificat i tematitzat una synousia, aquella que ens dóna entenent la manera de captenir-se dialogalment de Sòcrates amb els altres (particularment amb els nois i els joves) i que, per això mateix, el conduí a la mort, segons la cèlebre acusació que li fou formulada. El Lisis ens aproxima, dones, des d'un vessant nou, a comprendre què és fer filosofía i, en definitiva, què és la filosofía.