ATOM I LA MOLECULA, L'

A principis del segle XIX, els físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir aquests àtoms units entre si. El model vigent es basava en la suposició de l’atracció entre àtoms amb càrrega oposada, per analogia amb l’atracció observada entre cossos macroscòpics carregats elèctricament. Malgrat que aquestes teories seguiren gaudint de certa popularitat entre els físics, el naixement de la química orgànica, amb la descoberta de compostos amb enllaços entre àtoms del mateix tipus, portà la majoria de químics a perdre l’interès en les teories de l’enllaç establertes i a dedicar més esforços a la síntesi i caracterització de nous compostos. No fou fins a principis del segle XX, que els químics començaren a veure que era imprescindible una nova teoria de l’enllaç químic per racionalitzar els mecanismes de reacció. En aquest sentit, la introducció de Gilbert N. Lewis en l’article “L’àtom i la molècula” (1916) de la idea que l’enllaç químic està constituït per un parell d’eletrons compartit per dos àtoms pressuposa una de les fites més importants de la química moderna. El fet que el posterior desenvolupament de la mecanica quàntica confirmés el paper fonamental del parell d’electrons en l’enllaç, juntament amb la complexitat matemàtica de la descripció rigorosa de l’estructura electrònica molecular, han fet que la teoria de Lewis segueixi sent, actualment, un dels pilars bàsics de la teoria moderna de l’enllaç químic.