CALENDARI INTERRELIGIOS 2006-2007 -LA MORT AQUI I MES ENLLA

Si com escriu Montaigne «filosofar és aprendre a morir», no hi ha ni societat ni cultura -religiosa o profana- que no s'hagi trobat confrontada al tema de la mort. Des de la prehistòria, la humanitat es distingeix de l'animalitat per l'atenció que dedica als seus difunts. Per ensinistrar la mort i superar el desconcert que suscita ineluctablement entre els vius, les diferents tradicions religioses han elaborat uns codis de comportament i han proposat representacions que converteixen la mort en un pas cap al més enllà. En la seva diversitat, els ritus funeraris són sengles mitjans de fer front a la pèrdua d'un pròxim, acompanyant-lo amb gestos i pregàries. Però, la separació respecte dels difunts mai no és total, com ho demostra la veneració dels morts, les festes de record o també els monuments funeraris, sovint grandiosos, construïts per a la glòria pòstuma dels poderosos. Abans del darrer final, ja sigui preveient una existència feliç en un món diví, una resurrecció de l'ànima i/o del cos, o l'alliberament del cicle dels renaixements, les religions s'han interessat pels estats transitoris, considerats com una prova de veritat i com un camí de purificació vers l'absolut.