CANT DE LES DUNES, EL

«Feia estona que tractava de recordar com havia arribat fins allí, però per més que s'hi esforçava no n'era capaç. Tenia el cap adolorit; una fiblada intensa entre els ulls que no li permetia raonar amb claredat. S'encaminà lentament cap a la mar, una mar plana i amansida. A cada passa sentia la tebior i el tacte finíssim de la sorra. S'aturà a trenc d'aigua i albirà l'horitzó. Una faixa de núvols porpra enterbolia la claror de Vega, que aviat seria empassada per l'oceà. A l'altre extrem del cel es distingia el cercle vermell de Sar, apaivagat per cirrostratus de tonalitats violàcies. La platja era petita, constituïda per una cala arrecerada per dues esculleres naturals de roques planes, desgastades per l'embat continu de l'onatge i el pujar i baixar de la marea. La vegetació era escassa i la sorra, durant la baixamar, recobria una part del rocam.»