CARTES D'UN CONDEMNAT A MORT

« [...] Tot això jo ho recordo, en aquests moments, que poden molt bé ésser els últims de la meva existència, ho recordo en la penumbra d'una presó, impossibilitat de despedir-me de tu i de tota la família personalment; ho recordo amb serenitat, sense cap mena de remordiment de consciència, ja que ella està tranquil·la i segura de la seva actuació que, si bé en el curs d'ella pot haver perjudicat quelcom, ha sigut sempre en benefici de la classe explotada, jamai per uns fins personals, i aquesta meva actuació és qui em dóna l'autoritat per parlar-te com ho faig.» « [...] vos demano amb tot el cor, que sapigueu acceptar tot allò que el destí em tingui reservat, ja que jo ho faré amb tota la meva serenitat i sang freda de sempre. Siguin quines siguin les imputacions que puguin ferse al meu cas, no sóc responsable de res més que d'haver tingut un ideal i que, al posar-lo a la pràctica, ho he ofrenat tot, fins allò que s'estima més, la vida si és necessària, i per aquesta conformitat meva jo vos demano que sigui el reflexe de la vostra, ja que podeu tindre la seguretat que el vostre fill, entre reixes o bé al fossar, és digne del seu pare i jamai tindreu per què ruboritzar-vos a l'invocar el meu record, ja que la sinceritat i l'honradesa han presidit sempre els meus actes.»