CINEMA DELS DISSABTES, EL -MEMORIES EL PES DE LA PALLA I-

Amb una manca de pudor inusual en el món de les lletres, Terenci Moix s'enfronta al propòsit més arriscat de la seva carrera: mostrar-se plenament tal com és mentre explora a fons en la seva identitat. En una infantesa dominada pel cinema, realitat i fantasia estableixen un joc sorprenent que té com a objectiu accedir al més profund d'una sexualitat turmentada i inconformista. Obra lírica i sarcàstica, tendra i patètica, El cinema dels dissabtes -el primer volum de les memòries, amb el qual s'inicia la seva publicació en català- traça alhora un fresc ambiciós de la vida barcelonina dels anys cinquanta i seixanta. En paraules de Pere Gimferrer, aquest llibre «es pot llegir com un digest anecdòtic i documental d'una època, però és molt més que això; és una autèntica obra d'art, insòlita pel coratge i implacable per la lucidesa».