D'UN TEMPS SENSE ESPERANÇA

Ramon Gasch i Pou descriu en aquestes pàgines un fet històric repetit en moltes famílies trencades per la Guerra Civil espanyola. Aquest estudi, narrat d'una manera amena i novel·lesca, és una crònica malauradament real i documentada. «És sorprenent quan descobreixes que persones normals, que tu estimes, que han estat al teu costat durant molts anys formant part de la teva vida, són capaces d'haver viscut fets com els que he tingut ocasió de conèixer, que semblen més aviat trets del guió d'una pel·lícula Però encara és més sorprenent i decebedor comprovar com aquests fets són una conseqüència de la bogeria, la cobdícia i l'odi dels éssers humans i que, malauradament, no parem de repetir-los una vegada i una altra ».