DE MARAGALL A MOUNIER CARTES A JOAQUIM MOLAS

Les cartes que, avui, publica Josep Poca són fruit de les converses que, amb motiu del “Premi Prudenci Bertrana”, solíem mantenir, per omplir les hores buides que ens deixava la feina de jurats, Maurici Serrahima i jo. Aquells anys, vivíem, tots dos, cada un, a la seva manera, no sols el progressiu esquarterament de l’armari franquista i les conseqüències del Concili Vaticà II, amb el teló de fons del diàleg entre cristians i marxistes i l’explosió “imaginativa” del maig francès, sinó també la progressiva recomposició de la memòria trencada per la carnisseria del 36-39 i els intents de construcció d’un nou projecte politicocultural, aleshores, en plena bullida d’investigacions, descobertes i experimentacions de tota mena. [...] Constitueixen una primera aproximació sòlida, i fins ara única, als intents de renovació del pensament religiós a Catalunya des de Maragall fins a la descoberta de Mounier, una renovació que va quedar eixalada, no durant la guerra del 36, com ho proven, entre d’altres, Carrasco i Formiguera, Romeva, Vila-Abadal o ell mateix, sinó amb la victòria de les tropes del general Franco i que, sobrevivint a l’ombra i més o menys ranquejant, va fer explosió en els anys 60 dins el clima creat pel Concili Vaticà II. (Del pròleg de Joaquim Molas.)