DEL DOL I DE LA JOIA

En complir, ara fa deu anys, la setantena, Manuel Tort ens oferí una antologia meravellosament prologada per Josep Faulí. El poeta creia que ja havia donat el bo i millor de les seves possibilitats líriques. Els darrers deu anys l’han desmentit, però no creu que hagi de publicar una nova antologia. Si mai la dóna a llum, no serà ell qui se n’ocupi. En assolir la viutantena és com si, de sobte, una força nova l’empenyés a lliurar-se a la composició poètica que ha traballat més apassionadament. Mentre prepara un llibre exclusivament de sonets nous, ens ofereix una tria dels que ha escrit des de fa més de cinquanta anys, amb un tast dels que inclourà en el recull que –potser només és un miratge- està creant, sense cap pressa, molt il·lusionadament.