DELENDA EST CATALONIA

¿No us sembla que potser fa massa temps que els catalans aguantem el xàfec estoicament? Fa tant que dura que ja ni recordem quan va començar, perquè ens hauríem de remuntar massa enrere... En tot cas, la qüestió és que, quan semblava que la tempesta havia d’amainar, ens ha caigut al damunt una pedregada que no ens esperàvem i que ha deixat al descobert una situació dramàtica: infraestructures de fireta, esvorancs, endarreriments, incendis, apagades, opes, insults, peatges... i, per sobre de tot, la reiterada negativa per part del Govern de publicar les balances fiscals, potser perquè prefereixen que ens les imaginem... Davant d’aquesta enganyifa constant i reiterada a la qual sembla que són molts els que ja s’han conformat (fins i tot els membres del tripartit català), un clamor popular ha travessat el país: tenim tot el dret a decidir quin és el nostre camí, tenim tot el dret a determinar si volem continuar junts o separats. I aquest és un dret que ningú no ens pot escamotejar. Podem fer-ho amistosament, civilitzadament. Però així no podem continuar... perquè fa massa temps que tenim la desagradable sensació qie, tal com va fer Cató davant el senat romà en explicar la imperiosa necessitat que Cartago fos anorreada, algú des de Madrid està assenyalant Catalunya sobre el mapa i dient: “Delenda est Catalonia” (‘Catalunya ha de ser destruïda’).