DESPRES D'EN MARCEL -JOVE-

«L'Isaac ja no va preguntar res més. Va tancar els ulls estrenyent les parpelles. Volia recordar, volia veure un cop més la cara d'en Marcel; la cara somrient i confiada del seu germà quan havia sortit a tocar el concert d'aquell vespre.» Després de l'accident d'en Marcel, a casa res no és com abans i la tensió i el malestar creixen fins a fer l'aire irrespirable. Un dia l'Isaac no pot més, s'emborratxa i explota, i llavors emmudeix. Deixa l'institut, deixa la flauta, deixa els amics i comença a caure en un pou sense fons... Fins que apareix l'Héctor, i veu com e li obre una finestra.