DICCIONARIS NORMATIVA I LLENGUA ESTANDARD

Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al Diccionari de l'Institut aplega els treballs que els autors han dedicat a l'anàlisi del Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, aparegut el 1995 i presentat com a "diccionari normatiu". Els autors hi denuncien el mètode -de fet, la manca de mètode-, de les greus falles tècniques, l'aplicació asistemàtica i contradictòria de criteris i les errades de tota mena que conté, i demostren que aquest diccionari és una improvisació precipitada. A banda, el lector podrà resseguir-hi la campanya del llançament del Diccionari de l'Institu, que fou presentat com el cim de la lexicografia catalana, i la reacció poc "acadèmica" amb què els seus responsables directes respongueren a la crítica dels autors. Finalment, aquests denuncien el silenci oficial que ha planat des de llavors i que ha escamotejat un debat públic que voldrien reobrir. Els autors insisteixen ara i adés que llur denúncia no va contra l'IEC i la seva autoritat científica, sinó contra els responsables materials d'una operació planejada i realitzada sense exigència ni ambició científiques. Una operació que danya el prestigi de la primera institució acadèmica catalana i ajuda ben poc a afermar un estàndard lèxic, just en el moment en què als usuaris del català més els cal aquest guiatge. "Un estàndard mig fet, un diccionari mal fet i un debat desfet": aquest és el diagnòstic a què arriben els autors.