DISSENY AVUI, EL -DE L'OBJECTE AL SEU CONTEXT-

El disseny, en l'actualitat, es troba immers en un procés accelerat de transformació i complexitat que afecta tant la seva pràctica projectual com els seus processos conceptuals. De fet, podem considerar que aquest no és un fet aïllat sinó directament relacionat amb els fenòmens de la globalització i el seu impacte en les denses xarxes que conformen la pluralitat de discursos i pràctiques culturals de la contemporaneïtat. Un dels elements que cal destacar d'aquest procés és el domini tecnològic en les pràctiques culturals actuals, la qual cosa ha donat pas a noves formes de creació en què la interrelació entre diferents disciplines, com l'art, el disseny, l'urbanisme o l'arquitectura, ha provocat processos d'expansió i hibridació dels seus llenguatges i discursos. Un segon factor és el reconeixement del valor comunicatíu i simbòlic del producte. L'interès entorn de l'objecte ha donat pas a l'interès pel context social on s'insereix, la qual cosa vol dir que en el reconeixement de les problemàtiques que giren entorn del producte aquí es destaca no aquelles que deriven del diàleg entre forma i funció, sino aquelles altres relacionades amb l'ús social dels objectes, és a dir, relacionades amb el concepte d'utilitat, categoria que remet a les relacions entre les necessitats psicofísiques dels individus i els objectes de consum. Un tercer element, encara, es el concepte d'ímpuresa, terme utilitzat per la crítica en referir-se a la condició inequívocament urbana de la cultura actual.