EN TEMPS PRIMER - VENTS DE PORT

En la galeria de quadres i estampes que ens presenta Ramon Macià i Alegret hom hi pot trobar la mostra de gairebé totes les tècniques de dibuix i pintura existents: apunts i esbossos, dibuixos a llapis; aquarel·les transparents i cristal·lines; olis al pinzell, a l'espàtula, etc., amb una particularitat: el lector, si llegeix amb atenció, detectarà de seguida la técnica pictórica utilitzada per l'autor per a descriure la tendresa o la crueltat de l'escena de què es tracti, així com els sentiments i el carácter de la multitud de personatges que participen en la desfilada. Amb tocs genials i breus -a estones gairebé lacònics, però sempre enèrgics o suaus, segons el cas-, Ramon Macià i Alegret ens evoca les vides -la vida, o part d'ella en un somni- d'uns protagonistes la característica dels quals és la humanitat asservidora que desprèn cadascun d'ells.k I els va situant. Com si volgués estalviar al lector la feina d'imaginar la localització de l'acció, les accions -per altra banda no ho podia evitar i havia de fer-ho-, va col·locant els actors com qui col·loca figuretes de pesebre en els escenaris que ell estima tan profundament com els mateixos intèrprets, i els belluga i els trasllada d'un lloc a l'altre al ritme de les facècies que s'hi desenrotllen. Mentrestant els proveeix de sentiments i els deixa fer; no els priva de reaccionar, però els força a passar fred i calor; a caminar per la neu i sota la pluja; deixa que s'estimin i que es barallin. A velocitat de vertigen, llisquen pels espais -per l'espai- que la vida, o el somni, en cada moment i en cada situació els va assenyalant.