ERC PI -ESCISSIO O COP D'ESTAT A L'INDENPENDENTISME-

En qualsevol cas, Àngel Colom es mereix l'homenatge i el reconeixement agraït dels qui, gràcies a ell, un dia van tornar a sentir l'orgull de sentir-se catalans i res més que catalans i l'esperança que la llibertat no seria una utopia. Negar-li-ho, a ell o a Pilar Rahola o a d'altres que ara alguns assenyalen com els dolents de la història, no deixa de ser una mesquinesa més de les que patim. Una mesquinesa i potser alguna cosa més preocupant i tot. El llibre permet, així, seguir el fil d'uns esdeveniments que a l'hora de produir-se apareixen fragmentàriament o parcialment als qui vivien de dins estant, i encara més als qui els contemplàvem, expectants, de fora estant. Un fil que aclareix força interrogants, però que n'obre d'altres de molt importants, alguns dels quals potser mai no podran ser aclarits. Hi ha coses força inexplicables, si no es té en compte que no sempre es mou hom per la raó, que ben sovint la passió, les passions, compten en la història. ERC no pot jugar a fer de CiU bis. Ha de ser tota una altra cosa o acabarà no essent res. Ha de ser tot just al contrari. Ni pot jugar a fer el beneit amb els uns i amb els altres per a obtenir menjadores dels uns o dels altres. No s'hi valen els jocs. Ara ja no. Ni el país no és cap broma, ni ERC, amb la suma d'esforços que porta acumulats, no és tampoc cap broma. Cal esperar que tothom estigui a l'altura de les circumstàncies. I cal denunciar-ho si no és així, o no es prou així. Josep Ferrer