ESGLESIA DELS PRIMERS SEGLES, L'

L'Església dels primers segles tracta d'una època crucial que ha marcat la història occidental: la transformació, durant el període del Baix Imperi, de la cultura clàssica en una cultura cristiana, amb les crisis espirituals, culturals, socials i econòmiques que van caracteritzar aquest període. Es refereix a l'Església i al cristianisme des del segle I al VI. És una Història de l'Església, però no és pròpiament una Història eclesiàstica, no fa apologies ni reivindica tesis preestablertes. Simplement pretén narrar de manera entenedora, però culta i ben documentada, les vicissituds d'un cristianisme naixent, que molt a poc a poc, molt més lentament del que habitualment es diu, va assolint una fesomia particular, amb encerts i amb fallades, que caracteritzarà el posterior desenvolupament de l'Església, com a institució, però també com a ideal cristià que s'encarna de maneres molt plurals. És un llibre serp, equilibrat, i escrit des de dintre de l'Església sense cap acritud ni afany de denúncia ni de «refundacions». L'estil és el propi d'un historiador que relata allò que ell treu de les fonts documentals, llegides i tractades de manera crítica. El simple relat dels fets, però, i l'anàlisi que se'n fa ja és indicatiu d'una acritud que no es limita a repetir una història coneguda, sinó a revisar-la i a veure-hi aquells aspectes que actualment ens poden ajudar a obrir camins.