ESTRANY AL PARADIS

Al 1962, la societat espanyola comença a evolucionar. El nen d'El cinema dels dissabtes i El petó de Peter Pan ja té vint anys i, com tants joves de la seva generació, refusa l'educació rebuda sota el franquisme i decideix veure món. Aquest autèntic aprenentatge de la vida se centra en la recerca de la identitat sexual i l'experiència cultural que, com sempre per Moix, es materialitza a través del cinema i la literatura. Les innovacions d'un període històric crucial, que abraça fins l'any 1966, constitueixen un teló de fons magníficament descrit davant del qual van desfilant una plèiade de personatges que influeixen poderosament en la vida de l'autor i en el desenvolupament de la seva època. Estrany al paradís és un cant a la llibertat, el retrat d'una peripècia humana molt particular, i una malenconiosa celebració dels fabulosos anys seixanta, en ciutats com Londres i París, Madrid i Barcelona. Situada entre la novella iniciàtica i la picaresca, el llibre és, per damunt de tot, la desesperada recerca de l'amor absolut descrita amb l'humor, la tendresa i la descarnada sinceritat que han enlluernat els lectors dels dos anteriors volums de memòries.