FORTUNY RETROBAT, EL

Quan em va trucar la Sol Solet estava en una de les meves cícliques depressions predoctorals i m'anava de conya que vingués amb una de les seves històries de la vora del foc. Aquesta història, però, no era pas una història qualsevol, era per engrescar-s'hi: es tractava d'investigar si una aquarel·la de Marià Fortuny: El cavaller venecià, era autèntica o no. Per Reus feia temps que corria el rumor,que una coneguda família falsificava el Fortuny que tenien a casa i venien les còpies com autèntiques; era un secret a crits que mai havia estat aclarit del tot, i ara la Sol m'oferia el repte en safata d'argent,... Així comença El Fortuny retrobat, amb aquest repte que portarà Joaquim Aleus, exprocurador i estudiós d'art, a iniciar una recerca, quasi detectivesca, que el durà de la capital del Baix Camp al barri de Salamanca madrileny i des de Barcelona a la Ciutat de l'aigua en plena Selva Negra. I al voltant d'aquesta història se n'hi aniran teixint d'altres, com les de la Mieke o la del seu gran amic Arcadi Cabassers que torna (o fuig?) de Brussel·les; i hi veurem les tombarelles que pot arribar a donar la vida quan uns plans preconcebuts i predeterminats un bon dia decideixen canviar. Perquè ni els secrets mes secrets, aquells que mai no s'haurien d'arribar a desvetllar, estan mai prou segurs.