FRANCESC PUJOLS I MORGADES EL FOLOSOF HETERODOX

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona 1882 – Martorell, 1962) és un dels personatges més destacats de la cultura catalana del segle XX. Pensador heterodox, crític d’art, periodista, poeta... és l’altra cara del Noucentisme imperant. Si Eugeni d’Ors és el seny, Pujols és la rauxa que reivindica el pensament salvatge i la internacionalització de la cultura i de la filosofia catalanes. I, entre els seus mèrits, li recau el d’haver defensat i internacionalitzat Gaudí (quan ningú no en volia saber res) i el d’haver estat amic i còmplice de Dalí. Va ser deixeble de Joan Maragall i amic de Josep M. de Sagarra i va treballar amb Josep Pla (els quals el van qualificar com un personatge “enlluernador” i d’“impressió màgica” i com un “home descomunal”). A les tertúlies de l’Ateneu Barceloní va suposar el doll de la paraula viva i al Liceu va mostrar-se com a wagnerià convençut. Reivindicà Ramon Llull i Manuel Milà i Fontanals i Francesc Xavier Llorens i Barba, és deutor d’autors modernistes com Pompeu Gener i va treballar amb Morera.