GESTA DELS ESTELS, LA -JOVE-

«Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut." "No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat." I, al cap de tres o quatre anys, en un dels poemes de La gesta, deia: "cada ferida la sang d'un poema". En efecte: Salvat trebaltava amb la vida i la literatura com una mateixa possibititat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen amb precisió els moviments més espontanis de la seva intimitat. De fet, eren, són, la compensació o, si voleu, la sublimació de la impotència de la vida, d'una vida: la seva.»