HAIXIX, L' -ELS PARADISOS ARTIFICIALS-

Fou el 1938 que la Biblioteca de la Rosa dels Vents publicà la traducció del meu pare d'Els paradisos artificials. L'haixix, a les acaballes de la Guerra Civil i abans del seu exili francès. En llegir-la hom s'adona de la molta cura que posà en fer-la, tant en l'aplicació de les normes fabrianes com en la dotació d'una excel·lent tria de mots que embelleixen el text, perquè, amarat de la veu del poeta Charles Baudelaire, sabé donar a la prosa traduïda al català, les mateixes ressonàncies poètiques reflectides en l'obra de l'autor francès. No ens ha d'estranyar, però. L'escriptor i traductor Ferran Canyameres, ja de ben jove, havia viscut llargues temporades a França, sobretot a París, i sempre fou un gran admirador i coneixedor de la cultura i la literatura franceses. És un encert que Ensiola editorial hagi recuperat, d'entre tot el conjunt existent d'obres i escriptors catalans oblidats, aquesta traducció i la publiqui com la petita joia que és. Montserrat Canyameres i Casals.