HE DIT

És una tradició de l'equip la publicació del llibre de monòlegs. Són tantes les línies escrites que s'evaporen per la tele, que vam decidir deixar-les per escrit perquè d'aquí a alguns segles comprovessin que gilipolles érem. No crec que ells siguin millors, perquè és ben sabut que ésser humà involuciona. No aprèn dels seus errors ni a patades. Espero que aquest llibre serveixi per apreciar, una altra vegada, una part de la feina del programa i que respongui, per fi, a la típica pregunta: «Però això que dius et ve així al cap?» Doncs miri, no. Em vénen coses (no totes confessables), però no sóc cap geni. Cada monòleg és un delicat i minuciós procés d'artesania humorística que culmina davant la càmera. No negaré que tinc per costum anar-me'n de l'olla (ho hem enregistrat en aquest llibre) i que d'allò escrit a allò dit a vegades hi ha un petit món. S'anomena improvisació i he de confessar-los que és addictiva. Fins a la nit. Andreu BUENAFUENTE