HOMES SENSE NOM, ELS

Els homes sense nom. L'exili i la clandestinitat de la UGT de Catalunya (1939-1976) és un estudi molt documentat sobre l'evolució de l'ugetisme català i, en general, del socialisme català en els foscos anys del franquisme. A partir de fonts inèdites, l'autor exposa la difícil trajectòria del sindicat, tant a l'exili com a l'interior, en un context molt advers. La UGT catalana va aconseguir des del 1944, any en què es va reconstruir a l'interior, fins al final de la dictadura, una presència continuada en la societat catalana. En aquest llarg període no hi van mancar les dificultats, derivades tant de la persecució de què va ser objecte per part de l'aparell repressiu del règim, com de la pugna entre diverses formacions polítiques per obtenir el control del sindicat. Aquesta lluita també es va reproduir a l'exili, però amb un tercer en discòrdia, en afegir-se la presència a Mèxic d'una UGT liderada pel que havia estat el seu darrer secretari general durant la Guerra Civil, Miquel Ferrer. L'obra analitza àmpliament tots els aspectes de l'evolució del sindicat i posa l'èmfasi en la reconstrucció de la seva dinàmica interna clandestina, així com en les relacions que va mantenir amb altres formacions sindicals (CNT, USO, CC00, etc.) i polítiques (PSOE, POUM, PSUC, MSC, etc.) del període. Es tracta, en definitiva, d'un nou instrument a l'abast del lector per apropar-se a la crua realitat de la llarga nit del franquisme, aquells anys en què "els homes sense nom" van lluitar per una societat i un país en llibertat.