JO UN NEN DE LA GUERRA

Montsó, abans de la Guerra Civil espanyola, era com qualsevol altra ciutat d’Espanya, un lloc per viure i treballar per tirar la família i el país –aquella república encara jove– endavant. Però en esclatar la guerra tothom va haver de fer front a una nova situació que no va ser fàcil per a ningú. Per a alguns va significar morir; per a d’altres, sobreviure; per a una minoria, viure millor. José Bazán pertany a aquella generació que no va poder ni tan sols posicionar-se, perquè era un nen. (...) Jo, un nen de la guerra és el testimoni d’un home que ha sobreviscut perquè la vida l’ha empès i que voldria que res de tot el que escriu no tornés a passar mai, justament perquè la vida l’empeny encara.