LLEGENDES DEL PENEDES I LES VALLS DEL GARRAF

Entre l'ocupació de Barcelona el 801 per Lluís el Pietós i la presa de Tarragona el 1109, la Marca del Penedès va ser terra fronterera entre musulmans i francs. Així que, mentre a les terres de la futura Catalunya, la cultura carolíngia començava a ordenar un futur ser català -el de la Catalunya Vella-, als territoris penedesencs, encara per tres segles continuaria operant l'esplendent civilització de Dar el Islam. Aquesta situació permetria al futur territori penedesenc esdevenir un no man's land d'homes lliures de frontera (proscrits i aventurers de tota casta). Part principal d'aquell vell territori de frontera són les actuals comarques del Garraf, l'Alt i Baix Penedès i el pla del Llobregat (de la riba dreta d'aquest riu fins als peus del Massís del Garraf). En algunes de les llegendes que aquí es transcriuen hom encara hi pot percebre el color i l'olor d'una circumstància històrica que va permetre que es forgés un geni català, un ser català: el de la Catalunya Nova, no divers, però sí diferent del ser català de la Catalunya Vella; i si hi ha un espai que permeti distingir aquestes dues maneres del ser català (tan genuïna l'una com l'altra), és precisament en la cultura popular on hom el pot reconèixer: festa, música i altres elements culturals ho testimonien, i la llegendística no podria contradir-ho pas.