LLEGENDES HISTORIQUES DE TARRAGONA

Tots els llibres tenen darrera una petita història. La d'alguns, però, es més intensa que la de la majoria. És el cas de Llegendes històriques de Tarragona d'Amadeu-J. Soberanas. La seva és una història entre patètica i grotesca, que fa bona la vella dita de Marx que afirma que quan la història es repeteix la tragèdia esdevé farsa. En aquest cas la farsa, i mai no millor dit, la muntaren les autoritats reusenques que encongides de por i de servilisme davant el poder franquista aprofitaren una de les llegendes aplegades al llibre per a donar entenent que els restava encara un pèl de dignitat (del pròleg de Pere Anguera) Constatem amb tristesa que avui els tarragonins coneixen, a tot estirar, un paren de llegendes relatives a la ciutat. L'origen d'aquesta indiferència no seria difícil de trobar. De la mateixa manera que l'ocupació àrab féu oblidar les llegendes acumulades al llarg dels segles, així doncs, a Tarragona, des de fa una generació s'han anat oblidant les llegendes, tant les antigues com les més modernes, a causa d'una altra invasió: la d'un nou estil de vida el signe distintiu del qual és la despreocupació absoluta pel passat i per la tradició. (de la introducció d'Amadeu-J. Soberanas a la primera edició de 1965)