MARTI DE RIQUER

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914) és nét de l'artista i escriptor Alexandre de Riquer i nebot del poeta Magí Morera i Galícia. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Filologia Romànica a la Universitat de Madrid. El primer llibre de Martí de Riquer, L'humanisme català, va ser publicat el 1934. Tres eixos marquen l'obra de Riquer: la literatura medieval provençal i catalana, el Quixot i la vida cavalleresca medieval i la literatura francesa. Els guardons són un reconeixement a la trajectòria i a l'obra fecunda de Martí de Riquer. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i la Narcís Monturiol, els premis Montaigne, Menéndez y Pelayo, Nacional de Ensayo, Príncep d'Astúries de Ciències Socials, crítica de Serra d'Or o de la Lletra d'Or són exemples de l'impacte de l'autor en àmbits molt diversos de la societat. L'any 2000 la Fundació Catalana per a la Recerca va premiar Martí de Riquer.