MENORQUINS D'ALGERIA, ELS

Aquest llibre presenta la història dels menorquins que, arran de l'ocupació francesa de la ciutat d'Alger el 1830, s'afegiren al corrent migratori europeu, sobretot mediterrani, que s'iniciá cap a Algèria. Empesos per la precària situació econòmica de Menorca, s'establiren en aquest territori africà i ben aviat foren considerats com a bons colons pel govern francés, que en propició l'emigració. La presència menorquina a Algèria fou prou nombrosa i tingué una cohesió social prou forta per conservar i transmetre a les generacions posteriors la llengua i la cultura pròpies, i, fins i tot, en pobles com Fort-de-l'Eau (actualment Bordj El Kiffan), el menorquí era parlat per àrabs i francesos que hi vivien. Així doncs, durant gairebé un segle i mig -fins a la independència d'Algèria el 1962- el menorquí que portaren els primers emigrants fou parlat en territori algerià, i, de fet, s'ha conservat fins als nostres dies, ja que encara hi ha persones, nascudes a Algèria i actualment residents a França, que conserven la llengua que ells i els seus avantpassats pariaven al nord d'Àfrica. Aquest llibre recull tots aquests testimonis, no tan sols com a últims parlants d'un dialecte consecutiu de la llengua catalana, sinó també com a part de la nostra història.