MISTERIOSA FLAMA DE LA REINA LOANA, LA

Aquesta novel·la, tot i que és il·lustrada en colors, està dominada per la boira. Enmig de la boira en Yambo torna en sí, després d'un accident que li ha fet perdre la memòria. No la memòria que els neuròlegs anomenen "semàntica" (Yambo ho recorda tot de Juli Cèsar i sap recitar els poemes que ha llegit al llarg de la vida), sinó la memòria "autobiogràfica": ja no sap el seu nom, no reconeix la seva dona ni les seves filles, no recorda res dels seus pares ni de la seva infantesa. Acompanyant-lo en la lenta recuperació d'ell mateix, la seva dona el convenç perquè torni a la casa pairal on guarda els llibres i diaris que va llegir de nen, les llibretes d'escola i els discos que escoltava. D'aquesta manera, en unes golfes immenses entre Langhe i Monferrato, Yambo reviu la història de la seva pròpia generació, entre Giovinezza i Pippo non lo sa, entre Mussolini, Salgari, Flash Gordon i les seves redaccions escolars de petit balilla. S'atura davant de dos buits encara boirosos, les traces d'una experiència més aviat atroç viscuda durant els anys de la resistència i la imatge vaga d'una noia que havia estimat als setze anys i que després havia perdut de vista. Es produeix un segon accident. En Yambo és ara en coma, però reviu en forma d'espiral, entre ratxes de boira intermitent, cada moment dels anys entre la infantesa i l'adolescència fins que, en una mena d'Apocalipsi benèvola, entre el trenta-tresè cant del Paradís, Bing Crosby, don Bosco i les escales de Wanda Osiris, és a punt de tenir la visió final. Però...