NARCIS ALS LLIMBS

Com és notori, l'ètica destina sense excepció els humans en últim terme a allò que diuen els catecismes, darreries, o també novíssims: la mort, el cel delejat, el paorós infern... Alguns hi han afegit per a casos no tan contundents, el purgatori i, àdhuc, els llimbs. M'ha semblat sempre que si per al món de l'ètica hom servava aquest final plural, l'estètica mereixeria disposar igualment dels seus propis novíssims: l'infern, propi per als artistes i literats mediocres; el cel, propi per als grans creadors i, finalment, per què no?, els llimbs propis per a alguns indecisos, i també per als torracollons, els estiracordetes, els o les escalfabraguetes... I arribat a aquest punt, res no impedia pujar a l'escenari en to de farsa un desplegament inofensiu d'aquest més enllà purament intel·lectual. Amb aquesta finalitat, de fer servir noms il·lustres, respectats, malgrat tot admirats, em sembla lícit i políticament correcte: si més no, estalvia pàgines i pàgines d'exposició, de plantejament previ, sense que això afecti en cap cas el respecte degut a les nostres glòries i a les glòries dels nostres veïns estimats. 1 fins i tot admet, com a cirereta, oblidar finalment el to grotesc, i completar l'argument amb la revisió del cas històric d'un jove, gairebé adolescent. Em sap greu que la cirera hagi resultat amargant.