NOM DE CADA DAGA, EL

EI llibre que el lector té entre les mans és la recerca d'una mirada estètica com a únic camí per a distanciar-se, encara que sigui solament dins d'un miratge, del tedi d'aquell dolor quotidià que l'autor seria incapaç de suportar en silenci. En les seves pròpies paraules, tracta de «teixir un tel de mots a les parpelles» que enterboleixi les imatges d'allò que podria ferir-lo, i fa de la poesia no pas el que ens apropa al món, sinó aquella distància que ens en salva. Avesat d'aquesta manera a les seves pròpies faules, aferrant-se a la mirada temorosa, el poeta s'arrisca a perdre el sentit de la realitat que l'envolta i que, quan és requerida, retroba de nou però amb una diferència: tot allò del qual havia fugit, aleshores, encara se Ii imposarà amb molta més força. Plagat de paradoxes, d'impotència, de feblesa i, fins i tot, de desconfiança en la pròpia paraula, l'itinerari que emprèn el poeta des del primer vers no contempla un destí, no arriba enlloc, perquè tan sols es mou en la simple necessitat d'expressar-se.