OBANSHEË -I PREMI LA PRIMERA COLUMNA 2002-

La novel·la d'un autor que s'estrena, una troballa al capvespre, un bany a dues mans, un sopar entre amics, una orgia que acaba en su'icidi, un enigma que xiuxiueja la forja d'un pla cosmogònic, una desaparició a entrada de nit, una fugida per mar i, al bell mig de la histbria, les paraules d'un personatge que conviden el protagonista a destriar la certesa deis seus orígens: «Jo sóc tots els seus personatges alhora i cap al mateix temps. Jo sóc la seva necessitat. Jo sóc l'harmonia del seu pentacord. Jo sóc l'embruix de la leva ignorància. Jo sóc la resposta a la seva crida, l'aigua de huna que sadolla el seu desig. Jo sóc el seu silenci. Jo sóc la seva veu. Jo sóc el seu record. Jo sóc la seva imatge. Jo sóc els plors de la seva infantesa, les il.lusions de la seva joventut. Jo sóc l'àngel de la seva mort. Jo sóc qui rosega la seva ànima. Jo sóc el seu desordre i vostè no és altra cosa que el meu equilibri.»