OBRA PRIMERENCA D'APEL.LES MESTRES, L' 1872-1886

Durant els primers anys de la seva experiència literària, Apel·les Mestres consolidarà un estil propi que deixarà enrere les tardanes florides del romanticisme becquerià de joventut i abraçarà amb força el naturalisme. L’Avens serà el canal a través del qual el poeta farà pública la nova estètica, que troba en el paisatge l’ambient ideal per a descriure-hi el drama de la vida i la mort dels elements de la natura. Fins que, l’any 1883, assistirem al capdavall a la transformació definitiva de l’estètica naturalista de Mestres. Seguint la tradició de les faules, neutralitzat el component moralitzador, humanitzats els elements de la natura, ara ens proposa un panteisme primitiu, íntim i extremament ingenu, en el qual el punt de vista poètic llisca cap a un naturalisme ben personal, del tot nou en la literatura catalana: coincideix amb el punt de vista de la natura, que veu animats els seus elements, tot provocant el distanciament radical del jo de l’autor. És aquest el naturalisme de Mestres: una estètica de la Natura, de la naturalitat i del distaciament tècnic; una estratègia gràcies a la qual no privarà el lector de l’experiència subjectiva i del sentiment íntim.