OBRES COMPLETES GABRIEL ALOMAR III -SPORTULA-

Divagacions, "escolis", "apunts de vida", "epigrames a la vora del camí", "fulls a l'aire" d'un calendari personal o "presentalles" als ciutadans, les Sportulae que Gabriel Alomar publicó a "El Poble Catalá" sota el pseudònim de Fósfor a partir de 1'1 de novembre de 1907 i fins al 26 de novembre de 1909 (amb poques interrupcions) es presenten com un conjunt d'articles periodístics forga homogeni. Breu columna sorgida sovint del comentar¡ puntual sobre els temes de 1'actualitat política i social del moment, o de les reflexions i impressions ocasionals de ¡'autor sobre la vida, la literatura i els costums, la Sportula alomariana es troba a mig camí entre el periodisme militant que persegueix influir en el lector, i la creació literária del prosista que s'entreté en divagacions poétiques sobre els temes més diversos; divagacions que són, en la mateixa derinició de fautor, l'"eclosió del seu pensar", assequibles, breus i plásticament suggestives. La Sportula és una columna periodística que instaura, de bon comengament, una relació de proximitat amb el lector ("amics meus"): un diáleg, un tu a tu sorgit, en gran mesura, d'una concepció il·lustrada del periodisme, que es concep, a més, des d'una clara voluntat d'intervencionisme social. Aquesta concepció inicial de la Sportula s'anirá pertilant, tanmateix, al llarg deis prop de dos anys que abasta la seva col·laboració al diari. Tot i que predominen les reflexions, sovint molt breus, sobre esdeveniments del moment o comentaris directament polítics, el cert és que pels volts de mitjans 1908 la Sportula adquireix un caire més netament messiánic i es concreta progressivament en els termes del que Alomar anomenará "poesía civil". Així, el contrast entre el to "prosaic" general (confessat pel mateix autor) i la vocació poética de la Sportula s'accentua a les darreries del 1908 i s'incrementa a comenjaments del 1909. Era un cóntrast ja ben present de bon comengament, pel fet de plantejar la Sportula no tant com un article periodístic tout court, sinó molt sovint com una veritable mostra de poesia en prosa. Prosa poética, per tant -o aquesta és la intenció. I aquest és el to d'una certa quantitat de Sportulae que sorgeixen ara i adés al llarg d'aquests anys. Amb tot, malgrat les intencions manifestes, la realitat imperiosa s'acabará imposant en múltiples ocasions, i aflora ben sovint en els seus escrits periodístics no tant la poesia, com la vocació intervencionista de ¡'autor, que derineix una de les característiques de l'obra d'Alomar, és a dir, el seu fort messianisme intel·lectual. Així, aquests "epigrames tragats a 1'atzar del camí" no sabran prescindir de la urgéncia del comentar¡, fortament ideologitzat, sobre 1'actualitat. Ben al contrari, respondran a la ferma vocació d'Alomar d'influir profundament en el lector, de commoure'1 i d'induir-lo a actuar, de ferir-lo, fins i tot. (De la Introducció d'Assumpta Camps)