OMBRA DEL PODER, L'

El 20 de març de 1980 Jordi Pujol, contra tot pronòstic, guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya. Poc després, un diumenge a l'hora de dinar, el mateix dia que es reunia el Consell Nacional de Convergència Democràtica, Marta Ferrusola, la dona del previsible president, telefonava a Lluís Prenafeta: "Vés al Consell d'aquesta nit. El Jordi t'oferirà una cosa... No te'n puc dir més, però, sobretot, no li diguis que no." Així encetava Lluís Prenafeta el camí com a secretari general de la Presidència de la Generalitat. L'ombra, durant deu anys, del president. L'ombra del poder. L'1 de juny de 1990, Prenafeta plegava, després de deu anys, per -en les seves paraules- "no convertir-me, de manera inexorable, en un buròcrata". Una dècada, però, va donar per a molt. Per impulsar, per exemple, un gran projecte que es va dir Corporació Catalana de Ràdio i Televisió; per viure els pitjors moments del cas Banca Catalana; per patir, en la pròpia carn, la persecució de la fiscalia de l'Estat... Han hagut de passar quasi deu anys més perquè l'exsecretari general de la Presidència hagi decidit reviure-ho tot en unes memòries que serviran per aclarir, des d'un punt de vista únic, els episodis més polèmics de la gestió de Jordi Pujol com a president de la Generalitat.