POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS, EL -JOVE-

«La rosa és l'expressió més pura de la poètica salvatiana. (...) Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals -mesura del vers, recursos fònics- amb d'altres d'Avantguarda -trencament del vers-, són autèntics madrigals, que es compten, sens dubte, entre els més bells de la llengua catalana. (...) En La rosa, Salvat desenrotlla una teoria de l'amor que recull, i potencia, alguns materials vells i d'altres de nous i que, per tant, aspira a la totalitat. (...) la història, a la vegada realista i abstracta, el poeta la planteja en forma de diàleg. Un diàleg del qual només dóna, tanmateix, una veu, la masculina, i que redueix l'altra a una simple funció de contrast però que, al capdavall, confereix al conjunt una prodigiosa aparença de moviment i de clarobscur.» (Del Pròleg de Joaquim Molas)