POETES DE L'ESCOLA MALLORQUINA, ELS

Aquest llibre és un estudi de la història cultural i literària d’un extens i intens període de la Mallorca contemporània (1916-1939). Analitza les activitats d’un grup d’intel·lectuals i escriptors mallorquins formats a la Barcelona noucentista, que de retorn a la seva illa natal accepten el repte de treballar per la modernització i el desenvolupament del seu país. Les relacions que estableixen amb els intel·lectuals, polítics i escriptors catalans, les plataformes d’exressió del grup (Ofrena, La Veu de Mallorca, Correu de les Lletres, Almanac de les Lletres, La Nostra Terra), i les entitats en les quals intervenen, especialment l’Associació per la Cultura de Mallorca, són objecte d’una minuciosa anàlisi per part de l’autora. L’estudi segueix, cronològicament, els passos dels components de l’Escola Mallorquina –Miquel Ferrà, Maria-Antònia Salvà, Joan Pons, Guillem Colom, Miquel Forteza, Joan Ramis d’Ayreflor, Miquel Duran, Maria Verger, Maria Mayol i altres– des de la formació del grup fins a la seva desaparició, i analitza i interpreta la seva obra poètica, tot contextualitzant-la en el conjunt de la producció literària catalana de l’època en què s’insereix.