POLITICS EN TEMPS DE REVOLUCIO, ELS

La revolució de 1868 significà una autèntica inflexió en l'itinerari del liberalisme espanyol, atès que implicà el tancament del cicle polític iniciat amb la Constitució de 1812. Consolidat ja el sistema liberal després de la Primera Guerra Carlina, la revolució marca l'inici d'una nova etapa, la de la llarga lluita per la democratització. Aquest procés de transició cap a la democràcia, però, a causa de la involució autoritària de 1875, s'allargarà molt, fins al 1931 com a mínim. El Sexenni fou una etapa decisiva de la història del segle XIX català i espanyol, atès que constituí l'intent més important d'establir un sistema polític democràtic i de reformar l'Estat en un sentit descentralitzador. I, a més, s'hi va produir el primer debat polític obert sobre el lloc de Catalunya i dels catalans dins el nou règim democràtic espanyol. El llibre de Marició Janué, rigorós i innovador, ajuda a entendre les limitacions del procés democratitzador iniciat amb la revolució de setembre de 1868, perquè estudia amb profunditat les contradiccions d'interessos que s'hi van produir. Ens parla dels nous polítics que van aparèixer a Barcelona, la ciutat més dinàmica i conflictiva d'Espanya en aquest temps tan excepcional i tumultuós d'estrena d'un règim de llibertats. Explica qui eren els nous dirigents, com eren els nous partits i les noves formes de fer política, en un acurat seguiment del joc de forces en el qual sobresurten els republicans, que van esdevenir el principal movimentpolític. (del pròleg de Borja de Riquer)