POLVORA DEL QUATRE DE JULIOL

Pólvora del quatre de juliol és la confirmació d'un narrador. Ramon Erra entrà amb força en la narrativa catalana amb La flor blanca de l'estramoni (2001), llibre ja exhaurit. Ara ens torna a oferir un aplec de narracions en què, partint de l'absurditat de les coses, va trenant històries sorprenents entorn, per exemple, d'un acordionista que empaita les dones, d'un festeig etern pel dol inacabable d'una família que encadena els morts, d'un guàrdia civil que arresta l'avi que renega perquè la mula no arria, de la filla del guarda forestal que tem les margarides, de tres germanes que s'aguanten el plor, d'un maqui que surt de darrere uns boixos, d'una coquessa a qui la canalla tira ous podrits, d'un decapitat hongarès dalt del tren, de la fabricació de petards en una teulada de Xicago, d'una portera casada amb un violador guixaire, d'un escriptoret onanista que s'enamora d'una curta de gambals, o d'un home gras que s'alimenta de teca precuinada i magdalenes de supermercat. Són relats diferents, però amb alguna cosa que els trena. Són relats contemporanis que dibuixen un món rural i de poble on l'autor, amb poques pinzellades, ens arrossega. La ironia i la capacitat per a descriure personatges de psicologia complexa deixen entreveure una visió del món on la cruesa i la subtilitat saben dialogar. L'escriptor Víctor Sunyol (Tiansversal) ha escrit en relació a una de les narracions contingudes a Pólvora del quatre de juliol: «Cal llegir la petita meravella Un si és no és de margarides de Ramon Erra. Una molt bona lliçó del que és narrar, construir una història, crear. Allò que a molts els pot fer reconciliar amb la narrativa breu que s'edita a casa nostra.»