QUAN ANAVEM A L'ESTRAPERLO

Quan anàvem a l'estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l'autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novella d'aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d'un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista. Dalt d'una bicicleta, a trenc d'alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novella recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d'arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l'estraperlo era una de les poques sortides dignes. [narratives 17]