QUIOSC

"En aquest món de cendres, pots haver estat cridat a la muntanya més alta i t'han ofert tot el que abasten els ulls, si adoraves un déu incombustible. Fins i tot has arribat a sospitar si tu mateix no podies ésser fet d'aquesta aleació duradora, perenne, divina. No ens escaparem. Les nostres cendres continuaran reciclant-se, passant alternativament a molècula d'aigua o a àtom d'hidrogen, esdevingudes minúscula part de patata fregida, o nota musical sobre un pentagrama de llibre de solfeig. Em sorprèn el món. Com és capaç de generar indefinidament la vida; i també com és incapaç de contenir-la. A1 final del procés, hi ha la mort, o hi ha la vida. Hi ha reducció de tot a cendra, o la resurrecció de totes les cendres. El fum es recompondrà en fulla, o tot serà un núvol final en el que cada electró portarà gravats els noms de tots els seus recorreguts per éssers que en altre temps foren tangibles. No em preocupa massa, el final. Passarà independentment de nosaltres. Però no deixava de ser bucòlic fer una excursió a cavall del fum d'unes fulles que cremaven en un racó de Devesa". JusT M. CASERO / 4-X11-1980