REI ALPINISTA, EL

Que se sàpiga, només un altre monarca es va abellir de pujar al cim d'una muntanya. Va ser Pere II el Gran, que va voler ascendir al Canigó, segons explica el cronista italià del segle XIII, monjo sicilià, fra Salimbene de Parma. Pere II de Catalunya s'hi va voler enfilar per contemplar part de les terres damunt les quals senyorejava; en canvi, Albert I de Bèlgica feia ascensions lluny del seu reialme per experimentar el goig de trobar-se suspès a l'espai tot superant parets verticals de roca. Va fer escalades sensacionals, sobretot per les Dolomites, en una època en què les tècniques no estaven perfeccionades com ara. Les aventures que el seu biògraf explica són engrescadores i transparenten l'entusiasme alpinista i la senzillesa democràtica del gran rei dels belgues que, per lleí, autoritzava eis seus soldats, flamencs o valons, a expressar-se en llur llengua materna. Es va comportar honorablement i amb gran coratge davant la invasió alemanya de 1914 perquè, també com a rei, sabia mirar-se el món des de l'altura, una mirada a la qual, com a escalador, estava acostumat. La seva tenacitat i serenitat enfilant-se pels penya-segats i afrontant les incomoditats inherents són una lliçó a aprendre, sòlida, no perquè sigui reial sinó perquè és muntanyenca.