RELIGIONS I GEOPOLITICA

Sota la direcció d'Yves Lacoste, Religions i geopolítica recull el contingut del número 106 de la revista Hérodote. Els articles que inclou són: "Geopolítica de les religions", d'Yves Lacoste; "Religions i geopolítica: el cas de l'Índia", de Jean-Luc Racine; "La guerra israelopalestina: uns inoportuns reforços religiosos al servei dels bel·ligerants", de Frédéric Encel; "La Gran Etiòpia, una reconquesta revenja d'una jihad", d'Alain Gascon; "L'Església búlgara, els jueus búlgars i la qüestió nacional", d'Emil Kazakov; "Geopolítica i religions a Nigèria", de Guy Nicolas; "Aproximació al fet 'religiós' xinès", de Thierry Sanjuan; "Cristians i musulmans d'Indonèsia: els límits de la tolerància", de François Raillon, i "Religió política als Estats Units: una aliança no tan santa", d'lsabelle Richet. Des de l'11 de setembre de 2001, es parla més que mai de "xoc de civilitzacions". Per Samuel Huntington, però també en opinió de Fernand Braudel, que va emprar el mateix terme en la seva Grammaire des civilisations, es tracta, més que cap altra cosa, d'un xoc entre religions. Es pot objectar que, a hores d'ara, tradueix més aviat el conflicte entre el món dels rics i el món dels pobres. Però Ossama Ben Laden és un multimilionari saudita estretament associat amb els bancs americans i europeus i vinculat, de la mateixa manera que els seus partidaris més pròxims, al règim ultrareaccionari wahhabita. Per a aquests ultraislamistes, es tracta fonamentalment d'un conflicte entre religions del qual hem de ser conscients, encara que, en termes geopolítics, ens ho plantegem d'una altra forma. Aquests conflictes es desenvolupen, sobretot, en les zones de contacte entre diferents religions, en què les rivalitats geopolítiques ja hi eren força complicades, fins i tot abans que els déus hagin estat mobilitzats per tal de refrenar l'odi que els seus fidels senten els uns pels altres.