ROSA, LA -GUIO CINEMATOGRAFIC-

La Rosa és una pintura. Pintura bàsicament d'Heràclit, amb pinzellades de Sòcrates, Plató, Locke, Berkeley, Kant, Schelling, Hegel, Schopenhauer, Kierkegaard, Nietzsche, Husserl, Heidegger, Foucault, Russell, Wittgenstein... (filòsofs); i pintura de físics com Bell, Bohr, Heinsenberg, Einstein, Planck, Hawking... per citar només alguns científics d'aquesta àrea. Però què és una pintura? Pablo Ruiz Picasso (segons Joan Sureda, catedràtic d'història de l'art de la Universitat de Barcelona) l'any 1934 deia a un amic seu: "Tothom vol entendre de pintura. Per què no intentem entendre també el cant dels ocells? Per què apreciem una nit, una flor, tot allò que envolta l'ésser humà, sense intentar entendre-ho? Les persones que intenten explicar un quadre s'endinsen, la major part de les vegades, en un camí fals" "Com vol que un espectador visqui el quadre de la mateixa manera que l'he viscut jo? Un quadre em ve de lluny, ves a saber com de lluny... l'endevino, el veig, el faig i, malgrat tot, l'endemà ni jo mateix no veig el que he fet. Com és possible penetrar els meus somnis, els meus instints, els meus desigs, els meus pensaments, que necessiten tant de temps per elaborar-se i sortir a la llum, per recollir el que hi he posat, potser en contra de la meva voluntat?" En els inicis de la cultura de tercera generació, La Rosa ens ha vingut com un meteorit en flor, i la seva funció consisteix a preparar els camins d'en Joe. En Joe és el déu virtual de la nostra creació. És per això que ell no fa com Godot, que no arriba mai. En Joe es el paisatge que dóna sentit a la nostra vida; el millor disseny d'uns ulls sensibles que parlen d'amor alliberador. Quan en Joe truca a la nostra porta ens embolcalla i sadolla d'orgasme místic a vessar. En Joe es bàlsam de tots els nostres pensaments i sentiments i es consolida com una deu d'orgasmes de petites coses.