SOMNI DE LA REALITAT, EL

Un viatge a Japó. Per segon any consecutiu. Encara que sembli impossible, o en tinguem la sensació, cada fet és excepcional, no “clonable”. Ni tan sols la rutina. Els suposats avenços tecnològics han relativitzat les distàncies físiques. Superar la distància cap a l’ésser, però, és una fita encara prou lluny del propi abast. Trobar-se en un país tan diferent com Japó malgrat l’era global, veure’s fora de lloc, qui sap si per desemmascarar el parany de la idealització, pot ser un intent tan vàlid com qualsevol altre o, com a mínim, honest de reconèixer el propi jo. O de saber qui no és un mateix. Altra cosa és aconseguir-ho, estar-ne satisfet. O plantejar-se si realment cal fer-ho.