SOTA LES LLAMBORDES LA PLATJA/BAJO LOS ADOQUINES LA PLAYA

Com assenyalava l’artista Martha Rosler, “El romanticisme de la frase ‘Sota les llambordes, la platja’ potser es pot excusar quan ens recorda que el paisatge construït consta de totes dues coses, i que el problema del cos, del plaer i, per això, de l’alliberament, no es pot separar d’una consideració racional de la vida urbana”. Aconseguir edificis sensibles als nostres estats d’humor i ciutats on el desig reemplaci l’avorriment i la niciesa. Per això, i davant les “solucions” d’una pràctica arquitectònica caracteritzada per aportar idees que pretenen organitzar i controlar l’espai urbà i les relacions que s’hi estableixen, avui dia existeixen altres projectes que desitgen oferir alternatives molt més ambigües i múltiples amb significats més oberts i plurals, imprecisos i indefinits, que no s’adeqüen ni a criteris ni a límits clarament determinats. Aquest llibre tracta d’analitzar i discutir com les ciutats contemporànies poden ser enteses com a llocs que responguin a les característiques canviants i fluïdes que vertebren la identitat dels seus habitants, i plantejar-se com a llocs de llibertat i convivència de tots els sectors i grups socials, per minoritaris que siguin.