TELEMAC

TELÈMAC no es un llibre convencional, es més, si fos possible, l'autor no escriuria mai una sola frase convencional. Leopold Plom -un irlandès desqueferat que escriu articles per a una revista jove independentista i malviu amb la indiferència de la seva dona, però que es considera satisfet en gaudir de les noies en un joc de pitopàusics- es lleva a les 8, prepara 1'esmorzar i encara el dia. Esteve Ícar -un jove doctorat en Ciències Polítiques, gens amant del treball, que viu de fer substitucions i campanyes d'interinitat, amant de la nit fins a l'albada i que fa poc ha estat abandonat per la seva companya- es lleva una hora després que Leopold, acompanyat d'una jove que no recorda qui és. Darrerament això li sol passar. El jove reconeix que beu molt, s'adona que no arribarà a final de mes si no obté diners del seu pare i, després d'acomiadar la noia de forma poc correcta, comenta el dia. 90 anys després del seu cèlebre passeig, Leopold Bloom i Stephen Dedalus tornen a recórrer un dia, però ja no som a Dublin; ara passegem per Barcelona. Els personatges joyceans ens mostraren l'evolució de 1'home del segle XIX a 1'home del segle XX. Els personatges del TELÈMAC ens mostren la degeneració de 1'home de final de segle. El joc autor-lector, quan és establert, és un coit Intel·lectual. No reporta cansament i dona plaer. Joyce a Barcelona.